UNIPAL C.B. ALGEMESÍ 61- BURJASSOT C.B. 77 (By “maneta”)

¡¡¡¡¡OTRA VEZ PESACAO!!!!!!!!!!!

Es la unica expressió que me ve al cap quan pense en el partit del dissabte, i es que ens ha tornat a passar el mateix que en els dos ultims partits que hem perdut a casa(Xativa, Caudete). Comencem be, plantant cara a qualsevol rival, però poc a poc anem “desunflant-mos” i els rivals mantenen el seu nivell  i això fa que acaven anan-se´n al marcador.

Per molt que pense no trove la raó, no se si es per falta de potencial fisic (que va a ser que no), de actitud o de COLLONS. Ara ja estem en llocs de descens, però encara queda molta lliga, de nosaltres depen.

Del partit poc que dir. La gent de Burjassot son millors que nosaltres i ficaren més ganes.

BENIPARRELL 48 – CAIXA RURAL D’ALGEMESI 68 (By “Pepilio”)

Bona victoria la aconseguida per el nostre equip el passat dissapte, i damunt com a visitant. Ens enfrontavem a un equip que es trova en un balanç semblant al nostre, i que es trova per dalt de nosaltres. Veníem d’una serie de derrotes, i per aixó necesitavem guanyar. Contavem amb la baixá de cinc companys, peró amb l’ajuda de dos companys del equip junior.

El partit no va començar molt be, ja que ens va costar molt adaptar-nos a unes condicions un poc difícil, ja que era una pista prou resbaladissa, i unes cistelles q donaven prou que desitjar. Peró no és excusa, i una mala selecció de llançaments i perdues, en una defensa que permitia molts tirs lliures al equip rival, va provocar una ventaja per als locals. Gracies a els llançaments d’un inspirat Juan, ens va permetre aplegar al descans en un marcador 28-20 en contra.

En la segona part, canviarem de mentalitat, i un canvi defensiu, ens va permetre aumentar la intensitat en defensa, i conseguir cistelles més fácils i comodes. En el tercer quart que solen ser periodes ons ens entra la pajara, va apareixer la figura d’un gran Kuke, simplement impresionant, es va enxufar tres triples desde el mateix lloc,i varies accions de 2+1 baix de la cistella, que ens va colocar per davant del marcador. Kuke MVP ¡¡¡¡¡.

En l’ultim quart va ser un quart un poc raro, perque l’equip local, es va vore superat, i va caure en un joc de protestes, que el arbrit es va decidir a tallar a base de técniques, que ens permitia aumentar la diferencia. Una mostra de la desigualtat de intensitat i ganes d’anar a per el partit és el parcial de la segona part (28-48 al nostre favor).

Sincerament, no voldria disar l’oportunitat de felicitar l’ajuda i el paper dels dos juniors en este partit, demostraren el bon paper del equip junior no és casualitat; a banda de no desmereixer el treball de la resta de companys amb el seu treball, com per exemple Carlos,Jorges, Ruben, Pepe,etc…Com be ens diu el mister, guanyem i perdem tots¡¡¡ . Ara a recuperar companys lesionats i a per el Grao, que ni han ganetes desde el partit d’anada.

B.S. ALCOY 20 ANIVERSARIO 58- UNIPAL C.B. ALGEMESÍ 56 (by “maneta”)

¡¡¡LLÀSTIMA DE PARTIT!!!

Després de les bones sensacions que tinguerem en Moixent, pensavem que podiem fer un bon paper en Alcoi, i aixina va ser. Estaguerem dins del partit fins al ultim segon, i com en tots els esport el factor sort també influix, esta vegada va estar de part de l equip local.

Els parcials del partit van ser:

13-14

11-7

14-20

18-15

El partit va estar molt disputat durant els 40 minuts, i cap equip va aplegar a anar-se´n al marcador per mes de 10 punts. Si se pot ficar alguna pega al partit es que tinguerem un moment al segon quart en que fallarem 4 contraatacs de 2 contra un, i això igual ens haguera donat certa ventaja, encara que llevat d estos errors jugarem a bon nivell i també saberem mantindre-mos en el partit quan a falta de 5 minuts per a finalitzar el partit se ficaren 8 punts per damunt, i conseguirem tornar a igualar.(gracies a dos triples consecutius de J.E.)

Esta clar que dol  perdre, pero a diferencia d atres partits (com el de Burjassot o Enguera) les sensacions han sigut positives perque hem competit, i si continuem aixina guanyerem més partits fora (o aixo espere)

Ara este dissabte venen la gent de Burjassot amb una ratxa de 7 partits seguits guanyats. Si juguem que els ultims dos partits tenim alguna possibilitat de guanyar, si ho fem igual que en Burjassot ens tocaran la careta (com ho ferem allí) i ens passaran per damunt. Res més, dir que encara queda molta lliga i molts partits i no podem baixar els braços en cap partit.

A MOOOOOOOOOOOOOOOOOOORTTT!!!!!

C.D. SAN PEDRO MOIXENT 62 – UNIPAL C.B. ALGEMESÍ 68 (By “maneta”)

PER FI UNA VICTORIA FORA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

El passat dissabte va ser un partit molt complicat en que perdre haguera suposat enfonsar-mos mes a la clasificació, pero gracies a la intesitat defensiva i el creure en les nostres possibilitats(durant tot el partit) ens va fer guanyar a un equip amb bons jugadors i un CRACK que li diuen Sergio Cano que ell asoles “s´arreà” 34 punts.   “BALONES A WILL”

Els tanteigs van ser:

14-16

21-18

6-10

21-24

Tot el partit va estar molt igualat sense aplegar a tindre cap dels dos equips una ventaja superior a 10 punts, i nosaltres estaguerem prou acertats desde 6.25 i aixo ens va mantindre en el partit.

Voldria destacar la entrega que ficarem tots en el partit, i ficar-mos com a exemple este partit per a donar-mos compte de que si estem centrats en el partit i no tenim la tipica “pajara” de 10 minuts (o 20) poden aplegar al final del partit amb opcions de guanyar davant qualsevol rival.

En este partit no es pot destacar a un jugador només, perque uns mes acertats en atac i altres en defensa,  conseguirem guanyar el partit, pero en el moment crucial que va ser l´inici del ultim quart un motivat Bruno va fer 8 punts que ens va mantidre per davant del Moixent i va aconseguir que els ànims del equip no sen vingueren abaix. BRUNO JUGOOOOOOOOOON!!!!!!!!!!!

Ara ja sabem quina es la dinàmica a seguir. Aixina que este diumenge anem a ficar-los les coses dificils a la gent d´Alcoi,  a disputar el partit fins al final, després si guanyem o perguem ja se vorà.

A MOOOOOOOOOOOOOOOOOOOORT!!!

BASQUET XERACO 61- CAIXA RURAL D’ALGEMESI 44 (By “Pepilio”)

Bon partit de básquet el disputat per el nostre equip el passat dissapte. El resultat és el que és, pero em sembla un poc enganyos per al que va pasar durant el partit. De partida, i no és excusa, el panorama no era molt alentador, ja que disposavem de moltes baixes( dos baixes conegudes com la de Cristian i Goma, altres dos per lessió (Raül i Juamma) i una d’ultima hora com la de José, a banda de la del nostre entrenador. Peró bueno, la setmana pasada Paiporta en 7 jugadors ens vam guanyar en casa.

L’equip va eixir prou be, i va saber reaccionar l’eixida en estampida del equip rival (dos triples i canastes molt tempraneres. L’equip rival defenia una defensa individual prou presionant les linees de pase, peró que saberem atacar graciés a les ganes de la gent en assumir tirs i responsabilitats. Al descans, es va aplegar amb una xicoteta desventaja nostra de tres puntets.

Durant els cinc primers minuts del tercer quart aplega la pajara dels tercers quarts, peró saberem reaccionar, i amb una defensa i un acert en atac, gracies a Duque Magraner, conseguirem ficar-se en el partit a falta de sis minuts. Peró aplegá el moment de la veritat i aparegué la figura del nº6 del equip visitant, que amb dos triples, una cistella de dos en contraatc i un parell d’asistencies de mérit van trencar elpartit. No sé si per cansament, no sé si per voreu imposible, l’equip es va enfonar, i la distancia en el marcador va augmentar de manera considerable fins el marcador final.

De totes maneres, no considere just tirarn cara alguna cosa als que jugarem el partit, perque ens vam buidar en tot lo que vam poder fer, i crec que l’imatge va ser bona. Tampoc vuic que ens acostumbrem a estes situacions. De fet, he sentit unes declaracions del entrenador del Almeria de futbol al respecte, que aludía a este fet, de que portaven varies jornades sentint-se orgullossos de la imatge, peró sense recompensa en punts. Noslatres no som professionals, está clar, peró duem tres derrotes consecutives, i necesitem guanyar.

Caixa Rural 50 – Basquet Paiporta B 61(By “Escartí”)

Encara que esta no és la primera crònica que escric (almenys una persona va llegir l’altra…, encara que fora per equivocació) supose que és la del debut, si no m’he tornat a enganyar.
 

Partit intens el disputat el dissabte passat al 9 d’octubre on un bon Caixa Rural féu front a un dels líders de la categoria, una setmana després d’eixir trasquilat de Carlet. Es notaven les ganetes de jugar en casa i el calor de l’afició però sobretot el voler demostrar que no som un equip com per a estar en la part baixa de la classificació. El partit començà molt bé amb un avantatge de 4 punts que s’esfumà al final del primer quart al qual arribàrem igualats. En el segon quart vingué un baixonet degut sobretot a la falta d’idees en atac on la circulació no era molt fluïda i a algun desajust defensiu que aprofità molt bé l’equip rival. Amb tot les canastes d’un Pepilio molt entonat (es veu que volia fer-se notar davant la family) ens mantingueren amb un desavantatge no superior als 10 punts.
 

S’aproximava el moment més temut del partit: la maldició del 3r quart. Aquesta espècie de força paranormal que afecta al Caixa Rural després del descans dels partits i que inexplicablement converteix desavantatges curts en derrotes de 30.
 

Però el dissabte no era el dia. No almenys en casa davant de tot el món. I això que començarem mal i la distància botà a 18 punts, però un temps mort en que s’insistí en la circulació de la pilota i en els moviments sense baló inspiraren a l’equip, que començà a moure’s conforme s’assenyalà a la pissarra (i això sí que fou el fenòmen paranormal del partit). El baló pareixia que circulava per fora i els interiors aconseguiren fer-se notar. Així un triple de Marcos (que abans havia fet un “quasi-triple” contra tabla) reduí l’avantatge a 15 i els 2 tirs lliures encertats per Jose arrel d’una tècnica ens arrimaren un poc més.
 

Arribà aleshores el punt d’inflexió del partit. El canvia defensa en zona no se l’esperava l’equip contrari, però el que en realitat no s’esperava era la nova agressivitat. Aconseguirem durant uns minuts realitzar una zona molt pareguda a un marcatge individual amb ajudes costants i el mèrit fou de tot l’equip. 3 ó 4 talls de baló consecutius juntament amb una espectacular gorra de Jorge posaren en la taula les ganes que teníem de guanyar el partit. Dalt un parell de bones jugades de Christian, un parell de bons passes dels interiors que acabaren en canastes de Pepe i un triple de Goma ens colocaren a 4.
 

En els minuts finals ens faltà un poc de saber estar (comprensible en tant que l’únic partit així d’intens i igualat l’havíem tingut a Polinyà) perquè el rival no era l’Alzira. Era un bon equip, i l’altre base aconseguí parar un poc el joc en els minuts finals donant-los la victòria i a nosaltres un regust un poc amarg. Amb tot demostràrem sobradament que qualsevol equip que vulga guanyar al 9 d’octubre s’ho va a tindre que suar. Palabrita del niño Jezú

CARLET 75 – CAIXA RURAL D’ALGEMESI 44 (by “Pepilio”)

Partit difícil de comentar el que disputarem el passat dissapte. Jugavem en una pista difícil, ho sabiem.Davant teniem un rival amb un estil de joc semblant al nostre. Ixirem centraets i durant els dos primers quarts el equip va estar ficat en el partit. De fet, al descans el marcador era de un 28-27 per a l’equip local. Estavem en el partit gracies als tirs lliures colats per el nostre base Marcos.

En la segona part, vingue la tipica pajara dels tercers quarts, peró q durá també en l’últim. Va ser horribilis, no se defenia, permitiem segones i terceres opcions, en atac estavem tots negats cara canasta, perdíem balons tontos en pases fluixets i previsibles, no trobavem la manera de reaccionar. Un indicador és que en la segona part ens colaren 47 punts, que és la mitjá de punts més o menys que ens colen en un partit.

Al final del partit les caretes dels meus companys (i la meua un poema), ens delatava; 

Peró ara no podem lamentar-se més, sino apendre, i demá traure un partit díficil contra el segon classificat, peró jugant en casa tenim q eixir en la motivación extra de traure-lo endavant. ANIM XICS ¡¡¡

C.B. TAVERNES 77- UNIPAL C.B. ALGEMESÍ 58 (by “maneta”)

Partit com tots els de fora.

Aci dixe una video d una nova jugada que tindrem que fer algún dia:

http://www.youtube.com/watch?v=b8LAvlmOUus

UNIPAL C.B. ALGEMESÍ 52 – N.B. XÀTIVA 69 (by “Basqman”)

Partit davant un dels liders (i després d’aquesta jornada l’únic equip que no coneix la derrota), nosaltres amb alguna baixa important i per tant amb presència dels júniors com és norma (amb més minuts que els inicialment previstos).

Vetgen el resultat final deuriem pensar, altra derrota i que l’equip de Xàtiva va guanyar el partit de manera més o menys comoda.

Vetgen el partit podem dir que sí una nova derrota, però amb una imatge d’equip que lluita per guanyar el partit, i sí al final victòria de 17 dels visitants però més patida del que diu el marcador.

Només l’apagó de 5 minuts de l’equip local al darrer cuart sumat a la millora en l’encert dels visitants van fer caure el partit del costat del Xàtiva de manera si es vol fàcil.

Eixirem forts amb un parcial de 11-3 que va ser contestat fins arrivar a un 18-29 a falta de tres minuts per al descans, on de nou reacció local per al 30-31 a mitat partit. El tercer cuart va acabar igualat gracies a una cistella de mig camp de Cristian.

El darrer cuart, el dit, no atacarem fluit, ells encertaren des de la linea de 6,25 i seguiren demostrant el seu poder en el rebot, especialment ofensiu.

Al final decepció per la derrota, però aquesta vegada amb la satisfacció de haver lluitat fins al final i demostrant un gran orgull com equip.

Pese al darrer cuart crec que cal destacar a tots, perque al final jugant així igual dona igual qui estiga be o mal, perque hui estarà u i l’altre dia un altre.

Esperem que siga l’inici del camí i no desaparega l’ànim en que afrontarem aquest partit.

BON NADAL A TOTS de part del UNIPAL C.B. ALGEMESI i la resta del CLUB.

Parcials: 13-12, 17-19, 13-12, 9-26.

Jugaren: Presen, Cristian, Jorge (jr), Bruno, Bachi, Salva, Alexis, Joan (jr), Jaume, Alberto, Jota i Alex.

II CAMPEONAT DE NADAL (By “Pepilio”)

Tinc el plaer de convidar-vos a disfrutar de una intensa pero agradable jornada de basquet per aquestos nadals. Vos informe que el proper dissapte día 2 de gener de 2010, es celebrara en el pavelló nou d’octubre d’Algemesi, un torneig de basket a lo llarg de tot el día.

Es tracta de la segona edición d’aquest torneig, i volem seguir en el bon ambient i diversió que es va aconseguir l’any passat. Enguany, el torneig varia un poc respecte al any passat, degut l’ aument d’equips que participen. Els equips están confirmats i podem comtar amb la preséncia del campió vigent (AE Sueca), amb els equips d’Alzira, Cullera, Caixa Rural d’Algemesi, un equip com Moixent de preferent, i un equip que donara molt que parlar com el Junior del Algemesi entrenat per Sanfelix.

Els grups están formats, hi comunicarem als representants o contactes de cada equip del horari de participació de cada un d’ells. A mitat de matí celebrarem un dinaret tots els equips, per tal d’agafar forces per a la jornada de la vesprada. Será un dinar de menú (supose que 10 €), i si algú está interesat en acudir encara está a temps, només té que ficarse en contacte en Kike Giner (entrenador del senior B dels darrers anys) o Pepe Castells (del senior B).

Voldria per últim, fer un crit a la colaboración dels companys  i de aficionats per a acudir, participar i col-laborar en aquest event, perque tota ajuda es poca, per tal de conseguir gaudir d’un día com aquest.